JJOO Torino 2006 – Dia 1, Arribant a Torino

Em llevo d’hora i sense fer soroll vaig cap a la dutxa. Quan surto desperto a la Olivia, faig maleta i baixem a esmorzar. Un cop més, no és la primera vegada, ens adonem que estem a un hotel fantasma, no hi ha ningú! Al cap de cinc o deu minuts de donar voltes trobo a una senyora que me diu que ja ens porten l’esmorzar. Tot boníssim, el menjador molt maco, en fi, que varem encertar. Un cop acabat l’esmorzar agafem les bosses i paguem, ens decidim a anar cap al pàrking. Funciona amb un codi que em van donar la nit anterior. Aconsegueixo obrir, però quan trec el cotxe allò no es tanca, després de molt intentar-ho ens donem a la fuga deixant el pàrking obert.

Agafem de nou l’autopista direcció a Niça. En un dels darrers peatges ens aturen uns gendarmes amb una cara de mala llet de nassos, pensàvem que eren els de l’hotel que ens havien denunciat per no tancar el pàrking. Ens pregunten a on anem i si el cotxe és nostre. Li hem d’ensenyar la documentació, però al cap d’uns minuts tornem a engegar.

Finalment, arribem a Torino. Resulta que en aquell moment conduïa la Olivia, per tant, és ella la que es menja el marró de conduir el cotxe per la ciutat. Estem aturats uns 15 minuts per culpa d’una processó inacabable de cotxes oficials i de policia. Amb les indicacions de la meva cosina Tice, arribem sense cap problema a casa del meu tiet. Fiquem el cotxe al pàrking i ens instal•lem. Després de fer una copa de vi, la Olivia i jo marxem a una pizzeria a dinar. Cau la primera pizza i una bola immensa de mozzarella fresca i pernil de Parma.

Després de dinar agafem un bus que ens porta directament al Palavela, anem a veure patinatge artístic, el programa curt de parelles. És una de les coses que ens venia més de gust veure, i no ens va decebre, va ser impressionant. Només a l’escalfament feien uns salts que em van fer emocionar, jo estava veient allò en viu! Varem gaudir durant més de dues hores de l’espectacle. Impressionant l’ambient. Allà ens varem començar a adonar de que de catalans i espanyols, poquets. Americans, russos, italians, japonesos, de tot arreu, menys d’aquí. En els descansos anaven caient paninos de pernil dolç i formatge no recordo quants varem menjar. Em va sorprendre veure el que arriben a caure els patinadors, deu ser que per la tele només surten els bons, perquè allà una de cada dues parelles anava per terra. Ens varem solidaritzar amb un senyor italià que teníem al costat, al pobre se li va enganxar una senyora anglesa que no parava de preguntar a la gent el seu lloc de procedència, a nosaltres no es clar, ningú tenia ni idea del lloc on podíem haver sortit.

Al final, bus i cap a casa, estàvem esgotats i allò no havia fet més que començar. Al dia següent havíem de sortir d’hora de casa. El bus no ens va deixar massa prop de casa, varem haver de caminar, i varem conèixer el carrer Garibaldi, ple de botigues, no se perquè tenia la impressió de que hi tornaríem.

2 pensaments sobre “JJOO Torino 2006 – Dia 1, Arribant a Torino

  1. Mentre alguns viuen la “vida loca” anant a Andorra, als JJ.OO. i aquestes coses, altres, com jo, seguim treballant per aguantar el païs …. jejeje!

    Va neng! deixa’t estar d’histories i entrena que Roth està aquí …

    keLermAn

  2. No si entrenar ja entreno, i tu?

    :-))))

    Quan acabi amb el meu viatge començo a penjar entrenaments

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s