JJOO Torino 2006 – Dia 2, A les muntanyes!

Ens llevem a les 9, hem dormit de meravella, tot i que no era el nostre llit. El meu tiet està llevat i esmorzem junts. Avui anem a veure salts d’esquí a Pragelato. Com que és a la nit, i està lluny, decidim anar amb cotxe. Et fan comprar el pàrking per avançat. Ho volíem fer per Internet un mes abans, però no estàvem segur de si aniríem amb cotxe i no ho varem fer. Ho intentem fer per Internet des de casa, però la opció ja no surt. Decidim anar a la estació de tren de Porta Nuova, allà hi ha una oficina a on els venen. Decidim anar passejant. Quan arribem ens diuen que no queden pàrkings, ala! I ara com anem! Ens diuen que amb tren i bus. Doncs bé, comprem els bitllets. Ja comencem a anar tard, hem d’anar a casa a agafar coses i tornar a l’estació, buf, a buscar combinació. Ho fem fatal i donem més voltes que un ventilador. Agafem les coses i un altre bus per anar a la estació, evidentment una altra que està a l’altre punta de Torino. Tornem a patejar durant molta estona. Agafem el ten i cap a Pragelato. En un parell d’horetes som allà. Fot fred, 8 sota zero. Tornem a caminar durant mitja horeta, abans ens em menjat un entrepà de botifarra amb ceba per entrar en calor. Hi ha molt d’ambient, banderes, soroll, gent fent conya. Quan acabem de caminar, resulta que ens hem equivocat i hem de tornar al punt de sortida, osti quin pal. Al final trobem la cua per entrar. Hi ha uns xavals noruecs que porten una turca important, tinc la sensació de que un ens caurà a sobre. Apa, de nou registre i cap a dins. Els salts espectaculars. Entre la primera i la segona tanda ens amaguem a un restaurant, jo estic congelat. Guanya un noruec, i el de la turca ho celebra caient i trencant dues cadires. Nosaltres allà no pintàvem res, de nou russos, noruecs, finlandesos… ostres si hi ha polacs! Evidentment comencem a animar-los, a falta de catalans, doncs polacs, coi es que ens sentíem identificats.

Quan acaba tornem cap a casa. A Torino ens tornem a perdre, decidim tirar una parada més del que toca i ens fiquem a un lloc desconegut, si es que quan aprenguem…. Després de molt caminar arribem al carrer Garibadi, salvats! O això em pensava, de cop em giro i la Olivia no hi es. Em pujo a unes escales d’una església, no tinc idea de on para! Vaig casa però ella no hi es, començo a estar nerviós. Torno al lloc on la vaig veure per darrer cop, me la trobo, una família d’italians la va veure perduda pujada a sobre d’un banc i la acompanyaven a casa. Abans, un altre italià li fotia canya dient que era una irrespectuosa amb el mobiliari urbà, que allò era per seure! Bé al final, arribem a casa i anem a dormir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s