Triatló d’Elx

Ara fa un any, a Zarautz, vaig tenir la meva pitjor experiència des de que faig triatló. Vaig arribar divendres al vespre, cansat del viatge i nerviós per fer la meva primera cursa lluny de casa. A la nit, febre i vòmits, gairebé no vaig dormir. Al matí, estava convençut de que no podia córrer, però com era al migdia, em vaig trobar millor i vaig sortir. El resultat va ser evident, una tortura de 4 hores desprès de les quals no vaig passar ni el tall, cap a casa amb mala llet i la cua entre cames.

Aquest any, vaig decidir que no passaria el mateix. Em vaig agafar festa divendres, i a les 9:30 del matí sortíem la Olivia i jo cap a Elx. Amb calma, conduint tots dos, parant a dinar, varem arribar sobre les 3 de la tarda a Arenales. Directes cap a la platja, la intenció era nedar uns 800 metres. El mar feia por, vent, onades pluja, tal i com estava era impossible fer un triatló. Decidim marxar cap a l’hotel, i maniobrant, vaig destrossar la part inferior del frontal del cotxe, ja no els fan com abans.

Un cop arribem a l’hotel ens instal•lem i fem una mica de migdiada. A dos quarts de set anem passejant fins a la universitat a recollir dorsals i a la reunió tècnica. Només entrar em trobo a l’Albert, l’Andreu, el Pontano, tota la colla de l’Olot. A dins també veig a la Sílvia Tremoleda. Preparem les coses de la segona transició i cap a la reunió. Allà ens donen tota mena de detalls sobre la cursa, i el Ximo ens diu que segurament es podrà nedar. Després de la reunió ens trobem amb el Guillem Lladó i amb la Laura i el Robert Mayoral. Tornem a l’hotel, sortim a trotar 15’ amb la Olivia i anem a sopar a una pizzeria.

A l’endemà ens llevem a les nou, esmorzem, agafem els trastos, anem al súper a comprar aigua i plàtans i cap a la sortida. Allà per fi conec al meu entrenador, el Jaime.

Comença la natació, un suplici passar les trencants, al final, podem comença a nedar. Tinc la sensació d’estar nedant millor que de costum, sobretot perquè veig gent tota la estona i vaig avançant gent. No se’m fa massa llarg. La sortida de l’aigua força divertida, amb un parell de rentadores incloses. Quan surto la Olivia em diu que vaig bé, però vaig marejat com una sopa. La transició la faig molt lenta per intentar recuperar-me. He fet 53’ i he sortit el 132.

Agafo la bici i de seguida m’adono de que estic bé, m’acoblo i començo a rodar a bon ritme. Pràcticament no m’avança ningú, i jo vaig avançant gent tot sovint. Quan comença la zona de mal asfalt, avanço a una noia, i una estona més tard sento un crit i un cop, em giro i veig que ha caigut uns 500 metres més endarrere. Dubto de que fer, si dono la volta pot ser perillós i poc la podré ajudar, i més veig que ja hi ha gent que s’atura amb ella, decideixo seguir fins trobar el proper voluntari, uns metres més endavant, a una rotonda li dic a una noia que hi ha hagut una caiguda que avisi i jo segueixo. Arriba el port i m’ho prenc amb molta calma, no em vull cremar. Després la tornada. Vaig gaudir com un animal, acoblat gairebé tota la estona, avançant gent i sense que ningú m’avanci. Al final 2:45 i el parcial 118.

Quan baixo de la bici em sento fresc, però quan començo a córrer ja veig que no tinc les cames per masses alegries. La primera volta força bé, per fer entre 1:40 i 1:45 que era el que tenia previst. La segona volta em començo a desinflar, i a la tercera m’enfonso. El millor de la cursa a peu va ser la de gent que em va anar saludant gràcies al discret mono de la UC Sant Cugat, Babo, Zubi… potser ens equivoquem traient els quadradets, evidentment és broma. Al final 1:52 i parcial 169. A l’arribada em trobo amb el Jaime, l’Albert, el Fermin, un munt de gent, ha valgut la pena venir fins a Elx.

A la nit sopar oficial al Mexicà, a mi no m’agrada i m’ho vaig menjar tot, o tenia mal record de l’únic dia que havia anat a un o tenia molta gana. Varem sopar amb la gent de les Picornell i varem riure molt.

El diumenge, una mica de turisme i viatge de tornada, un gran cap de setmana i un gran triatló, llàstima de la reparació del cotxe.

General

7 pensaments sobre “Triatló d’Elx

  1. Va nanu que aixo ja ho tensssss! Pensa que acabar un IM es millor, que el millor dels orgasmes que hagis pogut tenir mai … trempar no tremparas, pero cullons com ploraras!😛

  2. Tota la meva admiració per la teva determinació, Carles. La teva és una història de superació personal i un exemple pels matats com jo.

    Segur que faras un bon Roth (sense segones).

    Pep
    (huaré de fer un IM per a saber què és un orgasme?)

  3. CArles, deu ni dó el camí que portes.. aconseguirás tot el que et proposis..perque ets així :·)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s