Triatló Mataró 2006, crònica d’una venjança

 

Qui va dir que el més important és participar? Mentida!

El Dani és gat vell en això del triatló, i aquest cap de setmana a quedat demostrat un cop més. Dissabte havíem quedat a les 9 a Sabadell per fer 145km, ell havia triat ruta. Surto de Sant Cugat a les 8:30, i arribo puntual a on havíem quedat. Rebo un missatge de que no pot venir, ja ha tornat a sortir… és incorregible. El truco i li dic que faci el favor d’explicar-me la ruta, per començar 30’ per creuar Sabadell, després cap a Matadepera i a fer Estenalles. Em vaig perdre a Matadepera, a Mura, a Navarcles… al final 6:49 per fer 149km. El Dani va venir en el sentit contrari i varem fer el tros final plegats. Jo gairebé 150 i ell “només” 100, bona jugada per diumenge🙂.

A Mataró arribo sol, la Olivia s’ha apuntat a fer la Transcollserola. Allà em trobo al Pep (cabrix), al Joan Marc, la gent del club, al meu cunyat…

Quan gairebé estem a punt de començar apareix el Dani, ja estem tots, comença la guerra. Sortim, pals per tot arreu, jo a peus del Dani, però amb tanta gent el perdo. Tinc la sensació de nedar bé. Quan surto per fer la segona volta el cor gairebé explota, quan surto a la segona volta veig l’esquena del Joan Marc, em quedo sorprès… on deu ser el Dani? I el Pep?

La transició força lenta, comencem a pedalar plegats amb el Joan Marc. Decideixo tirar fort per aconseguir agafar grup, el Joan Marc es queda i me’n vaig sol. Faig una bona bici, donant el que podia. Atrapo a un company de club i em torno a quedar sorprès, fins ara no l’havia atrapat mai. A la darrera volta em sembla intuir al Dani, decideixo tirar tot el que pugui fins agafar-lo, però ell em veu i veig que comença a apretar, allò era una cursa de persecució!!! Al final l’atrapo i entre insultis li pregunto si volia que se m’aturés el cor, llavors m’adono de que qui li donava relleus a ell és un company meu de club!!! Toma labor d’equip!!!!

Arribem junts a la segona transició i es clar, el Dani espera a que em despisti per fotre’m un pal i traurem uns valuosos segons a la transició, comencem la cursa a peu i ja veig que les cames no van, em dedico a aguantar el que puc, no para d’avançar-me gent, 43’ i parcial 155, quan a la bici vaig fer el 107, no comment…

Al final el Dani em treu 3’, el Joan Marc entra poc darrera meu i el Pep 15’ més tard, felicitats Pep, ja m’hauria agradat fer 2:30’ al meu primer olímpic. Per cert, la propera vegada, quan m’amenacis d’atrapar-me, assegurat d’estar a la mateixa volta que jo!🙂 La venjança de Barna 05 s’ha produït, propera a Roth el 2 de juliol. Posted by Picasa

General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s